lunes, 12 de abril de 2010

AGAPANTOS

Siguiendo con mis charlas, os hablaré de una planta preciosa llamada "Agapanto". Son oriundos de Africa del Sur, se les llama también lirios del amor. Son muy inportantes, tanto, que forman familia propia:  "agapantáceas".




Su forma nos recuerda a un lirio, con hojas acintadas de 30 a 40 cm. de largo y unos 3 o 4 cm. de ancho; son de un verde intenso, y del centro de sus hojas salen varas de flor que puede llegar a tener un metro de altura. La flor es una umbela en forma de bola, llena de campanitas de unos 2cm. de largo, y estas pueden ser de varios colores entre la gamas de azules y blancos. Es una planta muy sana ya que tienen pocas enfermedades y ella misma llega a producir sus propias defensas.

La época de floración es en verano y las flores duran bastantes dias. Los frutos son unas capsulas donde se encuentran las semillas; cuando estan maduras son negras y brillantes. Normalmente no se siembran, porque el color sale diferente de la planta madre, pero como curiosidad vale la pena probar. Tarda unos tres o cuatro  años en dar flor. Otra forma de reproducción es por partición de las matas.



Se utilizan mucho para adornar parques y jardines, aprovechando su fácil cultivo y su fortaleza. Si los plantamos en macetas y/o jardineras grandes, en invierno los tendremos que resguardar del frio. Por el contrario, si los plantamos en plena tierra, al llegar el invierno se secaran sus hojas, pero en primavera volveran a brotar.

Como flor cortada, puesta en agua, dura mucho, y se pueden hacer ramos preciosos; cada dia se utilizan más. También pueden utilizarse como flor seca los tallos florales, una vez secadas sus semillas.

Para saber más sobre agapantos podeis conectar con "WIKIPEDIA AGAPANTOS" y alli podreis encontrar todo lo que querais saber.

Muchos saludos y hasta pronto.

2 comentarios:

  1. Hola Francisca, em dic Laura, sóc de Lleida i tinc 26 anys, buscant a internet e donat amb el seu Blog i m'agradat molt,felicitats! M'he sentit identificada i tant de bò pogués fer el que va poder fer vostè, encara que no sé tant de plantes, m'agradaria aprendre molt, i ara sé on, jeje. Tinc un somni des de fa uns anys. Volia tenir el meu propi negoci de la professió que tinc ara, però me n'adonat que realment m'agrada ara és el tracte amb la gent,el meu ofici està bé, però si treballés fent el que més m'agrada seria un somni fet realitat, treballar i fer el meu major hobbi des que sóc petita, dedicar-me a les plantes; i la veritat, m'encantaria ficar una floristeria a la nostra ciutat. Li voldria demanar consell Francisca, creu que és bon moment per ficar un negoci d'aquest tipus? tindria sortida? és el que més por em fa, ja que Jardiland i altres franquicies acaben amb els petits comercis. Moltes fràcies per la teva atenció i continui així! Ens veurem per aquí :)
    Salutacions!!
    Laura

    ResponderEliminar
  2. Hola Laura: he rebut el teu comentari. No he pogut contestar-te abans.

    Estic contenta de que t’agradi el meu blog, si et puc servir per augmentar els teus coneixements estic a la teva disposició

    En quant a lo que em dius sobre posar una floristeria això es lo que se’n diu “ Paraules majors”. Es una cossa que es te que pensar molt seriosament. O no se l’ofici que tens ara però si et dona diners em plantejaria continuar amb el tu coneixes. Amb això pots arribar atenir un jardí i desfruitar les flors.

    En quant a posar una floristeria, jo l’he tinguda durant 17 anys ¿Com em va anar? Em va anar bé. Però una botiga sigui de lo que sigui no serveix per desfruitar-la sinó per treballar.
    La floristeria es una cosa que dona molta feina,es molt difícil portar-la una persona sola. Tens que anar als hivernacles a comprar les plantes i als majoristes de flor tallada a comprar les flors. Tens moltes baixes tant en plantes com amb flors.

    Be, primer et dono les coses desagradables, però també tens satisfaccions.

    La botiga te que ser petita si pot esser xamfranera perquè així tens mes llum per a les plantes. Tindràs que fer cursets per aprendre a fer centres de flors.

    Francament quant he gaudit de les flors ha sigut desprès de la botiga.

    No se si saps que jo també soc de Lleida i que si vols podem quedar per veure’ns i parlar de totes aquestes coses.

    T’envio una abraçada. Francesca.

    ResponderEliminar